En aquesta carta la directora de l'escola de Ferreries exposa els seus pensaments. És millor dimitir i deixar el projecte de l'escola en mans d´uns estranys o mantenir el timó i esperar que passi la tempesta?
CABÒRIES
Davant aquesta situació que esteim vivint en el món educatiu i
en la nostra societat en general, voldria explicar quina és la meva postura.
És fa dificil posar en paraules escrites tot el que va voltant
per dins el caparrí. Són moltes les coses que borinen per dins la closca, i
s’envesten, tropissen,algunes es perden
a estones,…
Des de ja fa temps, anam navegant a poc a poc dins un gran
vaixell que viatja cap a un rumb incert, però amb una ruta traçada. Aquesta
ruta és la que anam fent dia dia tota la comunitat educativa de la nostra
escola. No sabem ben bé cap a on ens durà, però hi tenim il·lusió, esperances,
alegries,ganes, que fan que viatgem amb grans quimeres, per atrapar o encaminar
grans somnis que no sabem si arribarem a aconseguir, però són aquests somnis de
futur que ens duen a fer un trosset de ruta cada dia.
Però resulta que ara ens trobem amb una gran tempesta creada a
propòsit. Ha sortit de dins uns núvols ben negres i bufa i descarrega amb
força, amb ganes de fer tombar i fer naufragar aquest vaixell que conduim.Ho fa
en diferents formes ( retallades, TIL, desprestigi de la comunitat docent,…).
Hem tirat bengales, hem demanat ajuda,…però no se’ns ha fet cas, la ignorància,
la indiferència i inclús algun atac, ha estat l’única resposta que hem rebut.
I davant aquesta situació d’emergència, davant aquesta tempesta
ferotge, ens trobem intentant conduir el vaixell, i és molt difícil. Tenim
diferents opcions, però es fa difícil escollir quina és la que farà menys mal a
totes bandes.
·
Podem abandonar el vaixell i
deixar a dins tota la comunitat educativa ( mestres però també famílies i
alumnes) que navega en ell, a veure què passa (posaran nou capità, obligaran a
tornar a embarcar aquest capità que ara vol abandonar,…);
·
podriem també tirar a la mar
barquetes petites i intentar arribar a terra per a tornar a començar el viatge
en un nou vaixell o quedar a vorera per sempre;
·
una altra opció podria ser la
d’anar navegant i esperar que aturi la tempesta, anant apedeçant aquells
desperfectes que es vagin produint al vaixell i aclarir, el millor possible,
els entrebancs que ens anam trobant; després d’una tempesta sempre acaba
sortint el sol ( menorca edu21). En aquests moments, per mi, la solució més fàcil, o el que més
em vindria de gust fer, per cruiximent, per desgast, per cansament, per
desconsol, per solidaritat amb altres capitans,…seria deixar-ho tot, dimitir, i
tornar a la meva aula, anar fent, imaginar, il·lusionar, encuriosir,… a dins la
meva aula, amb els meus alumnes, amb les meves famílies,…
Però una escola és més que aules aïllades. Una escola és un
tot: són les aules, són els alumnes, són els mestres, són les famílies, són el
poble,…
I no és tan fàcil quan hi has posat il·lusió i coratge deixar
açò a mitges, perquè un grup de persones, sense escrúpols, amb males
intencions, que es diuen governants, van fent tot el possible per desmuntar el
que ha costat tants d’anys construir!
No m’agrada el que estan fent, però tampoc m’agrada haver
d’abandonar el timó del vaixell, perquè no sé si aquesta decisió em durà a cap
lloc on jo volia anar. Cobrirem expedient fent el que ens demanin, però sempre
posant davant de tot l’interès del nostre vaixell,anirem navegant
contracorrent, rebrem envestides de la mar enfurismada, ens esquitxarà l’aigua
salada, ens cansarem i desesperarem, però farem tot el que puguem per salvar el
vaixell de la tempesta i seguir el nostre viatge cap a somnis inmensos! No sé
si ho aconseguirem però no podran dir que no ho hem intentat!
SEGUIREM!!!!
Xisca Allès Camps
Directora del CEIP
Castell de Santa Àgueda
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada