HA ARRIBAT LA TARDOR !!

Dos poemes per rebre la tardor.

Isabel Barriel i Àngel Guimerà.

Ens rep la tardor Isabel Barriel Ens rep la tardor amb garlandes d’or entre somriures i plors. Ens rep al setembre per esvair la calor. Ens rep la tardor mig esmorteïda, polsegosa i amb sed. Enguany arriba esculpint núvols al cel. Ens rep la tardor, voldríem que fos amb el so de la pluja fent concerts de debò. I l’esperança de veure als camps els colors, a la vinya pàmpols d’ambre i els bolets amagant-se sota les molses del bosc

Les fulles seques Àngel Guimerà Les fulles seques fan sardana d’ací d’allà saltironant, i dintre el bosc la tramuntana sembla la cobla al lluny sonant.  I quin seguit de fulles roges que enjogassades porta el vent; les que més corren, semblen boges, altres se’n vénen dolçament. I quan el sol se’n va a la posta, l’arbre que enyora el seu fullam, poc a poquet son ombra acosta als balladors damunt del camp. I surt la lluna trista i sola, fulla d’un arbre on ha viscut, que va cercant pel cel on vola les companyones que ha perdut. Les fulles seques fan sardana; mes, quan l’albada surt després, de les endú la tramuntana espais enlaire per mai més.  I l’arbre sec ja torna a viure, fulles i flors arreu badant, i cada brot, quin cants de riure, fent nius les aus i els becs juntant! Després la fruita, que encisera, pengim-penjam al sol que és foc, el préssec ros i la cirera, la pruna clàudia i l’albelcorc! Oidà!Quin goig!Fem les rodones, sardanejant de dia i de nit, les mans unint homes i dones, els ulls clavats en l’infinit!